“Offertorium”, del llatí “offerre”, és una obra on l’austeritat i la simplicitat volen tenir el protagonisme. He volgut minimitzar al màxim, i a tots nivells, els recursos compositius: harmonia, melodia, diàleg entre les veus, ritme i tímbrica se’ns presenten en un despullament total, on la mínima expressió n’esdevé la seva principal vàlua. El culte al so, a les seves estructures verticals simples, vol posar-se també a primer pla, on l’important no és el que s’escolta, sinó l’escolta mateixa. “Offertorium” no només té una connotació religiosa, emfatitzada aquí amb una sonoritat envolvent de Tam-tams que sovint acompanya el discurs i que la fa més mística. La paraula que dóna nom a l’obra vol representar també la capacitat d’oferir, de mostrar, d’entregar, de donar, de confiar allò que considerem important a qui considerem important. Però fer-ho amb poques paraules, amb un despullament total, sense escarafalls, buit de farcits tècnics i de virtuosismes aparentment suggestius: el missatge vol ser planer i comprensible, on la paraula “essència” guiï l’oient en una escolta contemplativa, austera i interior. Bernat Vivancos, compositor