HOMENATGE A TERESA REBULL

Per Lluís Llach

Vaig emocionar-me quan la seva veu, després inconfusible, m’explicava quelcom d’una Serra de Pàndols i d’unes sabates estropellades per una guerra i l’oblit. Jo era jove i em va semblar percebre que, per primera vegada i sense menystenir ningú, la cançó catalana tenia sobre l’escenari una artista de la Catalunya Nord, per pròpia voluntat, que amb la seva veu arrelava les esperances dels joves cantautors dels Països Catalans amb els anhels de llibertat i revolta escapçats pel cop d’estat contra la república.

Impossible etiquetar la Teresa. Activista, cantant, pintora, sensible, apassionada, crítica, voluptuosa, profunda, coherent, solidària…em podria perdre entre expressions amoroses per desfogar-me de la seva absència, tot sabent que l’espai que ella va ocupar no és substituïble.