BUFA!

per Manu Sabaté

Inspiro, me l’acosto a la boca, forro els llavis i l’embolcallo. Deixo la ment en blanc i mentre escolto el que passa al meu voltant, bufo tot buscant aquella nota que es fongui en harmonia perfecta amb els altres quatre integrants del grup, cercant el moment en què passo a ser part del tot i el tot dona sentit al que estic fent.

Sóc un enamorat de la música tradicional, m’ha acompanyat sempre i crec que sempre ho farà però igualment necessitava sortir-ne, descobrir-me en tant que creador i intentar fer alguna cosa diferent, que no recordés a res i que al mateix temps fes pensar en tot, que fos d’aquí però també d’allà, dotat d’una dimensió artística més important que el seu vessant “patrimonial”, des d’un respecte profund i transgressor alhora i que, sobretot, no deixés ningú indiferent.

Ja en van tres. All (tot), kind (tipus) i out (fora) del trad o de la tradició; cadascun diferent i cadascun d’ells una radiografia de mi mateix. No tingueu por: obriu el cor i les orelles i gaudiu-ne sense prejudicis.