L’art del Cosmos Quartet opera el misteri de la bellesa, amb el rigor i l’exigència sine-quibus-non. No hi ha música sense un alt nivell d’esforç i sacrifici, hores de lectura i de la gimnàstica corporal que necessita de l’ergonomia per ajudar-se a prevenir la contractura. Però quan això s’assoleix, la tècnica, que és per definició freda, és posa al servei del caliu de l’emoció que malda per transmetre: “no emocionar-se per emocionar”, deia Umberto Eco forçant una mica la màquina, abans de llançar-se sense paracaigudes de la semiòtica a la novel·la (…). El Cosmos Quartet domina la tècnica en tot el recorregut de la punta al taló dels arquets, amb un legato robust, un staccato finíssim, la convenient moderació del vibrato i una emissió tan austera en forte com extravertida en piano. Tot ordenat per tal que les quatre veus cantin cadascuna amb protagonisme per fondre’s polifònicament en el protagonisme unànime del conjunt de cambra. Antoni Batista.