Joel Bardolet (Vic, 1987) aporta una mirada fresca, molt musical i amb un punt de fantasia en un context fonamentat -en excés- en l’ortodòxia. El seu criteri, sòlid, fruit del mestratge assolit a Catalunya, Alemanya i Suïssa, s’endevina suggeridor, d’efecte renovador. Obres de Kurtág, Pärt, Trümpy, Pianelli i Oliu que ens demostren que la música feta avui no es troba pas tan lluny del que cerquem habitualment com a oïdors, tot i alguns prejudicis. Una experiència artística d’alta volada, de gran intensitat, que en directe ens pot atrapar a través de les vibracions dels instruments i el silenci de l’espai però que recollides en un disc ens permeten de recloure’ns-hi tot reflectint-nos en la intimitat del compositor nota rere nota, respirant, fets un amb l’intèrpret, tot seguint-ne el balanceig de l’arc. La veu del violí. Una veu, la seva, excepcional.